Recomanacions pel Dia del LLibre 2009
Invisible,
La llei del mercat ja fa temps que ha imposat la seva lògica (també) al món del llibre. I resulta difícil trobar una guia enmig de la jungla de novetats que es publiquen per Sant Jordi. Així que nosaltres us presentem les nostres (modestes) recomanacions...
Recomenacions Dia del Llibre 2009
OLOR DE COLÒNIA, Sílvia Alcàntara, Edicions de 1984
Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l'església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú? Atrapat, atrapat queda el lector fins a l'última pàgina d'aquesta novel·la, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions. Olor de Colònia evoca la vida d'una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d'una fàbrica. Una fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l'escola pels fills, l'església, les botigues i les cases per viure-hi.
CHICAGO, Alaa Al Aswani, Edicions de 1984
A Chicago, un grup d'egipcis (estudiants i professors, les seves companyies, amics i enemics) enceten una nova vida al voltant de la facultat de medicina. Alguns fa temps que hi treballen, d'altres han vingut per espiar, n'hi ha que es casen amb dones occidentals, moltes dones àrabs s'apropen i s'adapten als nous models… Són als Estats Units, i el contrast entre el que són i el que hi troben es dispara. Chicago és una novel·la coral, un recital de personatges, vius, reals, amb tots els seus conflictes. Es tracta amb profunditat la qüestió de gènere, la sexualitat, la societat nordamericana i els seus conflictes, i sobretot la relació amb els altres i amb un mateix: el compromís, aquella ratlla vermella que no es pot creuar sense perdre la dignitat. L'acceptació d'aquest llibre a Egipte és formidable, i arreu del món es tradueix en una oportunitat de conéixer la història política i la subjectivitat egípcia. Del mateix autor de L’Edifici Iaqubian.
D'A A X, John Berger, Edicions de 1984
Les coses petites que ens passen cada dia, els fets intranscendents, poden prendre una importància inimaginable quan ens roben la persona que estimem. D’A a X, d'Aida a Xavier, l'amor és profund, impertorbable, però impossible de materialitzar perquè ell és a la presó per insurgent. A través de les cartes que ella li escriu, John Berger ens parla de com la humanitat es reafirma en la lluita i de com podem trobar l'esperança en el dolor i en la fragilitat de la vida quotidiana. D’A a X se n’ha dit: “Poques vegades l’ètica de la revolució ha estat expressada amb tanta il·lusió positiva” Vicenç Altaió.
EMULSIÓ DE FERRO, Sebastià Jovani, Edicions la Magrana
Gràcia, novembre del 76. La relativa calma del barri es veu destarotada per l’aparició d’un cadàver, mort per ferida de bala, a la gitaníssima plaça del Raspall. El fet posa en marxa una investigació conduïda per un policia caspós i rabiosament franquista, que voldrà aprofitar l’ocasió per netejar el barri d’indesitjables artistes, bohemis, anarquistes i representants, en definitiva, de l’avantguàrdia i del moviment contracultural gracienc. Victor Neige, músic underground i detectiu vocacional, iniciarà pel seu compte una recerca per tal d’avançar-se al policia, i a la resta de competidors. Emulsió de ferro, primera novel·la de Sebastià Jovani, és una novel·la negra clàssica, però és també una obra d’una gran originalitat que, com en altres temps, cal llegir entre línies i que convida a jugar-hi. Retrat d’un barri i una època, a les seves pàgines hi veiem desfilar personatges i locals ben coneguts, alguns una mica disfressats, d’altres no gens.
ABOLIM LA BANCA, Enric Duran, Ara Llibres
“Remordiment, cap ni un. Considero que els mitjans emprats han estat del tot coherents amb els fins que buscaven, que no són altres que fer camí per abolir el sistema actual i posar en marxa alternatives viables. Penso que ha quedat demostrat que he actuat pel sentiment d'una situació de necessitat. Necessitat de la societat i les futures generacions. També he actuat pel compliment d'un deure, el deure de fer el que estigui al meu abast com a activista social i com a persona per sensibilitzar sobre els aspectes més crítics del nostre present. Reitero el meu compromís en la desobediència a la banca i a la resta de poders dominants en la nostra societat, que moguts qui sap per quines ambicions o per quina falta d'autoestima, segueixen insistint en portar-nos a tots plegats pel camí de la catàstrofe ecològica, així com per la via de la precarietat vital, la soledat i la competència en les relacions socials”. Enric Duran llibertat! http://www.17-s.info/
LA SEMANA TRÁGICA. BARCELONA EN LLAMAS, LA REVUELTA POPULAR Y LA ESCUELA MODERNA, Dolors Marin, La esfera de los libros
El 1909, una revolució obrera sacsejà Barcelona. El seu inici, la vaga general del juliol impulsada per impedir que els reservistes embarquessin cap a la guerra al Marroc. La revolta s’extén i es radicalitza pel malestar acumulat en les classes populars, i es cremen esglésies, escoles religioses i convents. Fou el xoc, a peu de carrer, de dues societats en pugna: la burgesa i la proletària, i les seves formes antagòniques d’entendre la vida, el treball, la ciència i les relacions interpersonals. Uns aportant l’explotació i l’industrialisme, l’obscurantisme i la religió; els altres, els centres obrers, les escoles laiques i les cooperatives. L’Estat represalià durament la insurrecció, executant, entre d’altres, algú dels que estimà la revolta: Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog llibertari i creador de l'Escola Moderna.
PETIT TRACTAT DE DECREIXEMENT SERÉ, Serge Latouche, 3i4
El decreixement és un corrent de pensament i un moviment que pretén reunir sota un paraigües comú totes aquelles lluites i reivindicacions ja existents que intenten oferir una resposta coherent a la direcció suïcida que comporta la fe en el creixement econòmic continu; alhora, vol posar sobre la taula la impossibilitat de produir i consumir sempre més. Un moviment que intenta trobar solucions a una part dels desastres i el sofriment ocasionats per l’actual sistema-model planetari, basat, entre moltes altres coses, en la violència, la injustícia, l’agreujament de les crisis ecològiques, energètiques i socials. La filosofia de fons del Decreixement proposa retrobar la multidimensionalitat humana, tornar a prendre les rendes de les nostres pròpies decisions. Al mateix temps, prendre consciència dels límits i les escales, per tal de poder-nos organitzar col·lectivament per intentar posar en pràctica experiències i iniciatives. Implementant les propostes decreixentistes, li tallem les ales a un bon nombre d’elements de manipulació i devastació que promouen els poderosos i, alhora, reaprenem a tenir el poder sobre les nostres vides amb autonomia i autogestió. El decreixement posa èmfasis en tornar a l'àmbit local les múltiples relacions existents (econòmiques, de producció, de consum, energia, etc...) i, també, en les relacions comunitàries; és a dir, sortint de l'individualisme dominant i refer el suport mutu entre els veïns i veïnes per cobrir les necessitats bàsiques tant materials com immaterials.
AFTER DARK, Haruki Murakami, Empúries
S’acosta la mitjanit en un restaurant desangelat que obre tota la nit; la Mari beu un cafè a poc a poc i llegeix una novel·la. Només interromp la lectura per veure com un jove s’asseu a la seva taula: és en Takahashi, un amic de la seva germana que toca en un grup de jazz i l’ha reconeguda. Tots dos han perdut l’últim tren i han de passar la nit fora de casa: en Takahashi assajarà fins que surti el sol, i a la Mari ja li està bé seure al bar, llegir, fumar i beure cafè fins que surti el primer tren del matí. A casa, la germana de la Mari, l’Eri, dorm profundament des de fa dos mesos, talment una bella dorment. A fora, les llums de neó il·luminen la nit i en les pauses de les converses es palpa l’ànim boirós de l’insomni. És de nit i les possibilitats són infinites. After Dark, la nova novel·la d’Haruki Murakami, narra les històries entrelligades d’uns personatges solitaris a la recerca d’una identitat que seuen en un bar mig buit i mantenen converses llargues i reveladores mentre beuen cafè i fumen sense parar. After Dark és l’essència destil·lada de tota la literatura de Murakami. Una narrativa màgicament estranya, que sorprén i enganxa pel seu magnetisme...
LA CASA DE LA MESQUITA, Kader Abdolah, La Magrana
Durant generacions, la poderosa familia d’Aga Yan ha ocupat una posició privilegiada en la tranquil·la ciutat de Seneyan, a l’Iran. Seguint una tradició secular, el clan habita un casalot de trenta cinc habitacions annex a la mesquita, un enorme i animat rusc ple d’àvies místiques, nens sobrenaturals, santons, dones poderoses, joves fervents. A l’edifici flueixen a tota velocitat històries fascinants: hi conviu el poder econòmic i el poder espiritual, la religió i la vida social, les passions i les oracions. No obstant, tot canvia als anys setanta, quan la religió es converteix en arma política. Els grups d’esquerres i els militants islàmics provoquen la caiguda del Xa, i la tornada de l’aiatolà Homeini marcarà dràsticament el destí de la familia, que es veurà travessada per totes les contradiccions del nou règim autoritari.
VIDA DE CONSUM, Zygmunt Barman, Viena
Bauman és un dels pensadors contemporanis més lúcids entorn la societat actual, aquella on “tot el que era sòlid sembla que es desfaci en l’aire”, on la velocitat de les transformacions ens deixa amb la sensació de “quan teníem les respostes, ens canviaren les preguntes”. En el present títol fa una exhaustiva anàlisi de les conseqüències humanes del consumisme, escrit en l’estil assagístic implacable propi de l’autor. Bauman hi argumenta que, en la mena de societat en què vivim, els individus són cridats a promocionar-se a si mateixos com a mercaderies per tal d’obtenir recompenses socials: el bon consumidor, envoltat d’articles de consum, ha d’adoptar la tècnica del camaleó per sobreviure i triomfar. Les actituds i els patrons de conducta que es deriven d’aquesta transformació subtil afecten àmbits completament diferents de la vida social, des de la política fins a la creació de la identitat i les relacions sentimentals.
ANDREU NIN UNA VIDA AL SERVEI DE LA CLASSE OBRERA, Pelai Pagès, Laertes
Pelai Pagès ja havia escrit sobre Nin als anys setanta, en un dels primers intents de treure de l’oblit un dels pensadors i militants marxistes catalans més rellevants del segle XX, i que la historiografia acadèmica oficial –molt vinculada al PSUC aleshores- havia minoritzat amb una actitud vergonyosa. Posteriorment, amb les investigacions d’altres historiadors menys encotillats pel dogmatisme i, sobretot, amb els propis esforços d’antics militants del POUM (Alba, Solano, etc), així com el rellevant paper de periodistes d’investigació, la figura d’Andreu Nin anà poc a poc emergint juntament amb la recuperació dels esdeveniments més foscos de la guerra civil i la revolució social dels anys 30. Avui, Pagès presenta un estudi complet de l’autor de Les dictadures dels nostres dies (1930) o Els moviments d’emancipació nacional (1935). Un llibre pels amants de la història i dels processos revolucionaris que s’hi han produït.
SI TE GUSTÓ LA ESCUELA, TE ENCANTARÁ EL TRABAJO, Irving Welsh, Anagrama
Aquest és un recull de relats de l’autor de Transpoitting, per als que tinguin (i tinguem) gustos més aviat macarres i desvergonyits. En el primer conte "Serpientes de cascabel", un raver nordamericà que viatja pel desert tornant d’una festa és mossegat a la cigala per una serp, i per a la seva sorpresa, és el seu amic i no l’amiga desitjada qui decideix xuclar-li la ferida per a treure-li el verí. En un altre conte, Mike és l’amo d’un bar anglés a les Illes Canàries i ha de fer mans i mànigues per combinar les seves amants marranes, la filla adolescent que el visita per sorpresa i l’exdona que el maleeix. I més contes que juguen amb la depravació i les situacions surreals i grotesques, on un llenguatge oral i trufat d’argot de baixos fons ens porten, com a mínim, a gaudir d’unes molt bones estones amb la seva lectura.
EL RETORNO DE LA ECONOMIA DE LA DEPRESIÓN Y LA CRISIS ACTUAL, Paul Krugman, Crítica
En els darrers temps, les economies de set països que concentren una quarta part de la producció mundial han experimentat una recessió econòmica que s’assembla a la gran depressió dels anys 30. Com aleshores, la crisi ha sorgit de sobte i del no res, doncs la majoría d’experts vaticinaven un auge econòmic imparable. També a Wall Street, el 1929, abans dels cataclismes financers que portaren a la bancarrota d’alguns i la posterior misèria de molts, els apologetes del lliure mercat alentaven a les masses a seguir confiant –i invertint- cegament en un creixement infinit...
VIOLÈNCIA, Slavoj Zizek, Empúries
Zizek fa una lúcida anàlisi de la violència inherent al sistema capitalista i planteja que tota aquella violència que es veu a simple vista, en el fons, està generada per una altra de més amagada, la que sosté el nostre sistema econòmic. Denuncia en aquest assaig apassionant les democràcies del món occidental.
LA CLASSE, François Bégaudeau, Empúries
François imparteix l’assignatura de llengua francesa a l’institut d’un barri conflictiu. El alumnes reprodueixen a petita escala els conflictes socials que es donen a la França actual. Tots els professors s’armen de bones intencions a l’inici de cada curs, però el comportament dels joves no sempre és l’esperat. L’actitut de François és diferent. Els seus mètodes, basats en la sinceritat i en el diàleg, són els menys ortodoxos i també els més arriscats.
ESCAC AL REI: UNA REFLEXIÓ SOBRE LA MONARQUIA ESPANYOLA, Hèctor Bofill, Columna
Després de més de trenta anys de monarquia, comença a ser el moment de parlar-ne en veu alta i, per descomptat, sense coaccions. En aquest llibre el lector trobarà una interpretació del que ha significat el regnat de Joan Carles I i la crisi que ara afronta. També és una interpretació sobre els que, a la dreta política i a l’esquerra, van acceptar la Corona i encara li donen suport, malgrat el paquet de servituds que això comporta. La monarquia pot ser un sistema d’ordre, però és innegable que implica acceptar, d’entrada, la desigualtat. Un dels llibres de Bofill menys comentats –casualitats de les servitud mediàtiques a la corona- pels mitjans d’informació catalans.
