Especial Rodolfo Walsh

"Recordeu la Carta Abierta de un Escritor a la Junta Militar? Recordeu a Rodolfo Walsh?

...Pel Juan i tots els Rodolfos que han existit i existeixen...
Refresquem la memòria. Som al 25 de març de 1977, un any després del cop militar a l’Argentina, i des de la clandestinitat, Rodolfo Walsh –escriptor, periodista, revolucionari- enviava a tots els diaris argentins i corresponsalies internacionals, una carta, un escrit de denúncia emotiu i contundent contra la brutalitat de la dictadura argentina de Videla. Seria el seu últim es-crit!- i alhora la seva sentència de mort.
La Carta ha esdevingut un document clau per deixar constància d'una memòria tenyida de sang del que va significar el terror de la dictadura. En ella s’hi denunciaven tots els despropòsits que estava cometent el règim en només un any: quinze mil persones desaparegudes, deu mil preses, quatre mil víctimes mortals, i desenes de milers d’exiliats. Per no nombrar, la tortura, la censura sistemàtica, la persecució d’intel·lectuals i la catàstrofe de les polítiques econòmiques portades a terme per la junta militar.
Com a única resposta a la Carta, un dia després, un escamot militar emboscava a Walsh en una cita trampa amb un company que ja havia estat aprestat. L’escriptor va desenfundar la seva pistola per defensar-se de l’agressió militar, no volia caure viu, perquè com a responsable d'informació de Montoneros posseïa informació valuosa, es va iniciar un intercanvi de trets fins que va desplomar-se mort.
Rodolfo Walsh representa l'exemple de personatge revolucionari a voltes contradictori de les dècades dels anys 60 i 70 a l’Argentina, no va ser un líder de masses ni un guerriller exemplar, no va destacar en la conducció militar, la seva incorporació a la militància estricta fou tardana i la seva relació cap a Perón ambivalent, però sempre va estar vinculat i compromès amb la denúncia social de la injustícia, en totes les seves activitats, fins la seva tràgica mort.
Perquè per si alguna cosa cal destacar a Walsh precisament fou per saber combinar al llarg de la seva vida, com ell ho feia, el periodisme i al novel·la policíaca, l’escriptura i la lluita política. Els primers anys 50 els dedica l'autor a escriure novel·la policíaca, període que el mateix autor, des de l'exigència revolucionària, rebutjaria més endavant. D'aquesta etapa són: Diez cuentos policiales (1951), Variaciones en Rojo (1953) o Antología del cuerpo extraño (1957).
En el camp periodístic, és citat sovint com un precursor del nou periodisme o new jornalism, el de Truman Capote A sangre fría (1966), un periodisme d'investigació al servei de la denúncia social: ”Lo primero es informar porque el terror se basa en el desconocimiento...“ (text introductori al primer comunicat emès per Cadena informativa).
La seva capacitat fou l'habilitat de combinar rigor periodístic i llenguatge literari en molts dels seus treballs, creant el gènere que s'ha anomenat “novel·la testimoni” o “ficció periodística”. En aquest sentit, destaca el llibre que, segons els propi autor canviaria la seva vida, “Operación masacre”. Un llibre que s'ha reeditat recentment a les nostres contrades, un treball d'investigació sobre els afusellaments de José León Suárez el 1956. En que a partir de la trobada de supervivents de la matança va desvetllant tota la trama conspiratoria que havia generat la resposta al contra-cop del general Juan José Valle contra el govern del general Aramburu, protagonsita de l'anomenada Revolución Libertadora.

En aquest mateix terreny, les seves aportacions a la contra-informació de la lluita revolucionària van ser nombroses: va participar a la fundació de Prensa Latina, l'agència de notícies de la revolució cubana al 1959, va dirigir el diari sindical de CGT i posteriorment va crear l'agència de notícies dels Montoneros, l'ANCLA (Agéncia de Notícias Clandestina) i la Cadena informativa al 1976. Els primers partes d'aquesta última constitueixen una lliçó de contrainformació: “Cadena informativa és uno de los instrumentos que está creando el pueblo argentino para romper el bloqueo de la información. Cadena infromativa puede ser usted mismo, un instrumento para que usted se libere del terror y libere a otros del terror. Reproduzca esta información por los medios a su alcance: a mano, a máquina, a mimeográfo. Mande copia a sus amigos, nueve de cada diez las estarán esperando. Millones quieren ser informados. El terror se basa en la incomunicación. Rompa el aislamiento. Vuelva a sentir la satisfacción moral de un acto de libertad ...” (primer comunicat de Cadena informativa)
En aquest sentit, la seva labor militant sempre va anar lligada als serveis d'Intel·ligència, informació i premsa. Com a anècdota cal destacar la seva aportació en la desencriptació del missatge que anunciava la invasió ianqui de la Bahia de Cochinos el 17 d'abril de 1961, quan es trobava a Cuba. Però la seva principal activitat política la va fer a l'Argentina, de la seva militància al FAP peronista al seu posterior ingrés a Montoneros al 1973. Amb la creació abans mencionada de l'ANCLA, element clau per trencar el setge informatiu que imposava el règim, en uns Montoneros ja en plena desfeta, amb part de la direcció a l'estranger, i la resta de l'organització a la presó o a la clandestinitat.

Per a més informació:

A la llibreria tenim actualment una biografia, essencial per fer aquesta ressenya, els fragments de comunicats de Cadena informativa han estat extrets d'aquesta font:

Jozani, Eduardo (2006) Rodolfo Walsh. La palabra y la acción Norma; Buenos Aires.

També a la llibreria disposem de la reedició comentada de:

Walsh, R (1957)“Operación Masacre”

Un lloc-web interessant de cara a més informació sobre el personage ha resultat ser: www.rodolfowalsh.org

Bibliografia completa:

Diez cuentos policiales (1953)
Variaciones en Rojo (1953)
Antología del cuerpo extraño (1957)
Operación Masacre (1957)
La granada (1965)
La batalla (1965)
Los oficios terrestres (1965)
Un kilo de oro (1967)
¿Quién mató a Rosendo? (1969)
Un oscuro dia de justícia (1973)
El caso Satanovsky (1973)
Cuento para tahúres y otros relatos policiales (1987)
Ese hombre y otros papeles personales (1995)
Rodolfo Walsh - El violento oficio de escribir (1995)