Especial Khadra

Yasmina Khadra, literatura de la dècada negra
L’escriptor algerià retrata una societat travessada per la violència
per Ivan Miró
“Alger s’aferrava als seus turons, amb la roba arremangada per sobre de la seva vagina esclatant, mugia les diatribes difoses pels minarets, eructava, grunyía, revoltats els budells, gemegant, amb els ulls en blanc i el musell babejant, mentres el poble retenía l’alè davant el monstre incestuós que estava a punt de parir. Alger donava a llum. Amb dolor i nàusees. Amb horror, naturalment. El seu pols martellejava les consignes dels integristes que desfilaven pels bulevards a pas conqueridor” (Lo que sueñan los lobos, 1999).

Força expressiva, llenguatge violent, sovint brutal, atractiva combinació de lirisme i cruesa. Espirals d’acció accelerada que són ralentits bruscament per descripions acurades d’una història política amarga, atenallada per la violència i la corrupció. Construcció profunda de personatges introspectius, i alhora immersions metafòriques en els estats d’ànims d’una societat tormentada, l’algeriana. Possiblement, aquestes són les suggerents traces estilístiques que fan que una vegada llegida una novel·la de Yasmina Khadra, no ens quedi més remei que cercar-ne una segona, i així –també nosaltres retenint l’alè- fins a llegir-les totes. Però qui és Yasmina Khadra? De quins horrors emergeix la seva narrativa bestial?

Yasmina és… Mohamed
Nascut l’any 1955 a Kednasa, al Sàhara algerià –com una altra gran escriptora algeriana, Malika Mokkedem- Yasmina Khadra és el pseudònim literari de Mohamed Moulessehoul, de mare nòmada amazig i, de pare, un oficial de l’Exèrcit d’Alliberament Nacional. El 1964, essent un infant i en ple fervor patriòtic per la fi de la guerra anticolonial -la independència respecte França- és matriculat a l’Escola Nacional dels Cadets de la Revolució, on inicia una carrera militar que no abandonarà fins l’any 2000, amb grau de comandant. Durant tota la seva vida militar, Moulessehoul és testimoni de les promeses esperançadores del socialisme algerià, que extén la salut i l’ensenyament i es solidaritza amb les revolucions mundials, des dels Black Panthers afroamericans fins els independentistes canaris. Però també és testimoni de la deriva autoritària del Front d’Alliberament Nacional, de la dictadura del partit únic, de les insurreccions massives de 1988 i de la seva repressió sagnant, així com de la crisi de governabilitat que força als generals a reformar la constitució i instaurar un multipartidisme... estroncat per una guerra que durarà deu anys: la dècada negra.
L’any 1989, i després d’haver publicat sis novel·les, Moulessehoul adopta el pseudònim femení de Yasmina Khadra, "una manera de retre homenatge a la dona algeriana, que fou la primera en alçar-se contra els integristes". Amb aquest gir, i superant la censura que limitava les seves primeres novel·les, la narrativa de Khadra s’impregna d’una crítica social que no només dispara contra les atrocitats comeses pels integristes als anys noranta, sinó que dissecciona les estructures del poder polític, econòmic i social que han engendrat el “monstre”. La corrupció sistemàtica dels militars del Front, l’enriquiment ominós de personatges obscurs al calor de la guerra –“la màfia político-financera”-, la desesperació dels habitants dels barris miserables de la Casbah i Bab-el-Oued, les operacions clandestines –la guerra bruta- dels serveis secrets, l’execució sumària d’artistes, intel·lectuals i dissidents a mans d’assassins de qui es dubta a qui serveixen, l’opressió de les dones… Tota una societat és analitzada sota el ritme implacable d’un gènere que escapa a l’etiqueta de novel·la negra, però que en beu indubtablement d’ella.
Kadhra, a l’epicentre de l’huracà
El 1991, el Front Islàmic de Salvació guanya les eleccions, i el poder militar –amb la complicitat de part de la societat civil algeriana i els governs occidentals- no ho tolera. Anul·la els comicis, il·legalitza el FIS i inicia una repressió que portarà a militants islamistes a camps de concentració, a la mort i a la clandestinitat. S’inicia una guerra inacabable, que causarà més de 150.000 morts i milers de desapareguts, deu anys on els drets humans són violats sistemàticament pels bàndols en litigi. Del caos destructor, algú en treurà profit: les noves oligarquies aprofitaran per a fer un ajust estructural i iniciar les privatitzacions de l’economia nacionalitzada: el gas i el petroli. És en aquest escenari brutal, de massacres indiscriminades i noves fortunes vertiginoses i insultants, on Khadra situarà les seves millors trames, i on personatges emblemàtics com el comissari Brahim Llob es trobaran en l’atroç epicentre de l’huracà.
L’any 2000, després d’haver publicat les novel·les que el fan conéixer mundialment (Morituri, Doble Blanco i El otoño de las quimeras... La Trilogía d’Argel) el comandant Moulessehoul abandona l’exèrcit per a dedicar-se completament a la literatura. Revela la seva veritable identitat i causa un gran escàndol tant a França com a Algèria. Aquells que l’aplaudien per la seva condició femenina són decebuts i se l’acusa d’impostura, i la seva pertenença a l’exèrcit, que ha perpetrat massacres sota el pretext de la lluita antiterrorista, el fan diana de totes les crítiques. Moulessehoul deixa Algèria, i s’instal·la a França, on inicia un periode literari de caràcter autobiogràfic.
A partir d’aleshores, la seva obra és traduida a més de 20 idiomes –entre ells el català- i és elogiada pel Premi Nobel de Literatura J.M. Coetzee, qui el situa més enllà de la literatura de gènere. Inicia una nova trilogia, ambientada en els escenaris igualment violents d’Afganistan, Bagdad i Israel/Palestina, i on si bé en alguns punts retorna a la seva escriptura magistral, com a El atentado, l’allunyament dels bastidors de la realitat algeriana, que tan bé coneix de primera mà, potser li resta una mica de profunditat a l’hora de descriure les relacions socials que contextualitzen les seves trames.

Alguns títols de Yasmina Khadra
Les agneaux du seigneur (1998) (trad. castellà, Los corderos del Señor)
Morituri (1997) (trad. castellà, Trilogía de Argel)
Double blanc (1998) (trad. castellà, Trilogía de Argel)
L'automne des chimères (1998) (trad. castellà, Trilogía de Argel)
À qui rêvent les loups (1999) (trad. castellà, Lo que sueñan los lobos)
L'écrivain (2001) (trad. castellà, El escritor)
Les hirondelles de kaboul (2002) (trad. castellà, Las golondrinas de Kabul)
La part du mort (2004) (trad. castellà, La parte del muerto)
L'attentat (2005) (trad. castellà, El atentado)
Les sirènes de Bagdad (2006) (trad. català, Les sirenes de Bagdad)