At versaris edita aquesta maqueta amb quatre temes de bon rap en català en solidaritat amb els buseros en lluita. Lletres que reforcen lligams, creant xarxes de solidaritat i ponts d'aliançes perilloses pel poder dins els moviments socials. Tots els beneficis aniran destinats al Comité de Conveni d'autobusos de TMB per sufragar les despeses de la vaga i de la repressió policial i judicial.

Si el vols sentir abans. Clica sobre la imatge de dalt.

Recordeu l’emotiu concert en homenatge a Ovidi Montllor al Palau de la Música, el maig del 2006? Doncs ara, per a reviure aquella càlida i impressionant trobada políticomusical organitzada per La Torna i Propaganda pel fet!, ha sortit a la venda en format CD i DVD. Hi trobareu el combo muntat per membres d´Obrint Pas, amb la col·laboració excepcional de Miquel Gil i Lidia Pujol; l’avinentesa musical de Joan Garriga (La Troba Kung Fu) i Safanòria (grup format per Marc Serrats de Xerramequ Tiquis Miquis, Àgata Casas de Dijous Paella i Miquel Sospedra de Chop Suey, Mazoni i Le Petit Ramon), els Poetristes amb Titot de Brams i la Fera Ferotge, que es van tornar a ajuntar per l’ocasió, Al Tall, Feliu Ventura, Toti Soler i Llúcia Vives i molts, molts altres. l tots interpretant les cançons més emblemàtiques de l’artista d’Alcoi. Imprescindible per als amants de la cançó, i de la lluita.

El gener del 2006 l'Ajuntament de Barcelona va començar a aplicar una ordenança municipal per garantir la convivència. L'ordenança s'havia aprovat després d'un intens debat social sobre l'incivisme a la ciutat.

Aquest documental, dirigit per Jordi Oriola i Folch, de 30 minuts de durada, s'endinsa en la polèmica explorant les opinions de la gent al carrer, dels afectats per l'ordenança i dels polítics que la van aprovar. Recull les notícies que apareixien als mitjans de comunicació,les manifestacions contràries a la llei, i també moments estel·lars com el debat directe, en una audiència pública a l'Ajuntament, entre defensors i detractors de la llei.

Més enllà d'aquesta llei concreta a Barcelona, el tema que aflora és el debat sobre l'ordenació i la seguretat en les
societats actuals, cosa que esdevindrà sense cap mena de dubte un eix per a les polítiques i les lluites del futur.

Més informació a www.transformafilms.org

El 8 de juliol del 1978, els Sanfermines de la capital navarresa es van veure sacsejats per uns fets que dificilment es podran esborrar de la memòria col·lectiva.
En el marc de la negociació de la Constitució espayola, de la possible annexió de Navarra a Euskadi, de les accions de la dreta reaccionària que encara no oblidava la Dictadura, l'incipient lluita obrera i de les accions dels diferents grups armats a Euskadi i Navarra, la vida de la població es desenvolupava enmig d'una forta tensió.
Aquell vuit de juliol, la Guàrdia Civil i la Policia Armada irrompen a trets a la plaça de braus de Navarra i provoquen morts i ferits. Aquesta intervenció desferma la resposta per part de la població d'Iruña i la solidaritat, així com la repressió, s'estenen per tot Euskal Herria.
25 anys després d'aquells fets, aquest documental codirigit per Juan Gautier i José Ángel Jiménez ens narra per boca de testimonis diversos els fets d'aquells dies i ens ajuda a apropar-nos a la realitat política i social d'Euskal Herria en els difícils moments de la transició política.

Tenint com a eix central l'explotació pesquera de la carpa de riu gegant al Nil, el director del documental, Hubert Sauper, ens explica com ha canviat la vida de la gent dels pobles dels voltants del llac Victòria des de la introducció sospitosa d'aquest animal a la conca del Nil.
Així, el documental ens narra el negoci internacional que s'ha generat en la pesca, tractament i exportació d'aquest animal i els rèdits que aquesta activitat deixa a les poblacions natives i les desigualtats que han introduit.
Hubert Sauper traça de forma genial la línia que divideix els beneficiats d'aquesta explotació pesquera, que ha acabat amb la fauna autòctona del llac Victòria a l'Àfica oriental. El film ens narra la vida i misèria que rodeja a una població que ha estat expropiada dels seus mitjans originals de vida i es veu avocada a haver d'encabir-se en una maquinària d'exportació que l'únic que deixa és més misèria estructural i res de diners per qui hi treballa.
Més enllà d'això, l'autor arriba a vincular el negoci de la carpa amb els el tràfic internacional d'armes en els transports per avió, amb la prostitució que ha aflorat per satisfer les capes altes del negoci i els transportistes i amb la desnutrició generalitzada d'una regió que produeix anualment més de 70 milions de tones de peix però que no pot ni pagar els peixos que ells mateixosa pesquen, veient-se obligats a importar aliments, cosa que encara aguditza més la situació de pobresa de la població nativa.
Aquest documental de realització brillant ens permet veure en un exemple molt concret quin és el camí que segueix la tant coneguda expotació de matèries primeres a l'Àfrica i com el mercat global interacciona amb aquest països productors.